ACTIVITATS DEL DIA DEL LLIBRE DELS ALUMNES DE LA PROFESSORA DE VALENCIÀ CONSOL CONCA
El que vam fer a classe, va ser que en la primera foto els vaig explicar quin significat tenia el dia del llibre a la cultura catalana i que els regalava una rosa i un llibre virtual, ja que estem en crisi i no tinc diners per a regalar-los-els a tots.
Després vam llegir a classe les poemes que havia escollit per a eixe dia.
Finalment, els alumnes voluntàriament van llegir poemes de Vicent Andrés Estellés que havien escollit d'una selecció de llibres d'aquest autor que vaig portar a classe.
Consol Conca
Una popular llegenda medieval catalana
conta que en temps remots un temible drac capaç de matar a un exèrcit sencer
amb tan sols el seu nauseabund alè va assotar a la
mil·lenària vila de Montblanc. L'expoli de la bèstia, que al principi es va
limitar a causar estralls entre el bestiar del poble, prompte va començar a
encebar-se amb els seus habitants que eren triats per sorteig per a sacrificar-se
a l'apetit del monstre.
Un dia la sort va assenyalar a la filla del rei i amb motiu d'aquest atzar, tot el poble es va sumir en un rigorós desconsol. No obstant això, al matí següent, quan la bella princesa va ser lliurada al drac en el seu cau, va aparèixer un valerós cavaller estranger que, armat amb una llança i a lloms d'un cavall blanc, va derrotar a la bèstia i va redimir al poble de la feroç criatura. Es diu que del reg de la sang que brollava del cor de l'animal va créixer en el sòl un bell rosari amb roses roges.
El vell mite de Sant Jordi no és més que l'adaptació local d'una antiga rondalla de l'Edat Mitjana celebrada en multitud de països d'arrel cristiana, el protagonista de la qual, un cavaller de la Capadòccia, és també el patró d'Anglaterra, Portugal, Grècia, Bulgària o Geòrgia, a qui el país deu el seu nom.
Malgrat tot, en terres catalanes el festeig es viu amb un especial arrelament. El dia 23 d'Abril, data que Sant Jordi protagonitza el Santoral, els carrers del principat se satisfan de centenars de tenderetes on es venen roses de tots els colors, les quals, segons conta la tradició del lloc, els enamorats han de regalar a les seus estimades. No obstant això, amb el pas del temps i com resposta a aquesta atàvica usança, el peculiar i innovador costumari català (cap recordar que el dia de la pàtria catalana es commemora una derrota històrica) va idear que elles, com contrapartida a la rosa, havien de regalar un llibre al seu pretendent.
És per això que el dia de Sant Jordi a Catalunya és molt més que la festa de la rosa. És la festa de la cultura per excel·lència. Si un se submergeix en l'abarrotat cor de Barcelona en aquesta data trobarà també milers de menudes llibreries improvisades a l'aire lliure repletes d'un nombre inimaginable de llibres de tots els tipus i gèneres. Fins i tot, amb un poc de sort, a un li serà possible xarrar i demanar que li signe un llibre qualsevol dels seus escriptors estatals favorits en algun dels molts stands promocionals que s'erigeixen en el centre de la ciutat per a l'ocasió.
Un dia la sort va assenyalar a la filla del rei i amb motiu d'aquest atzar, tot el poble es va sumir en un rigorós desconsol. No obstant això, al matí següent, quan la bella princesa va ser lliurada al drac en el seu cau, va aparèixer un valerós cavaller estranger que, armat amb una llança i a lloms d'un cavall blanc, va derrotar a la bèstia i va redimir al poble de la feroç criatura. Es diu que del reg de la sang que brollava del cor de l'animal va créixer en el sòl un bell rosari amb roses roges.
El vell mite de Sant Jordi no és més que l'adaptació local d'una antiga rondalla de l'Edat Mitjana celebrada en multitud de països d'arrel cristiana, el protagonista de la qual, un cavaller de la Capadòccia, és també el patró d'Anglaterra, Portugal, Grècia, Bulgària o Geòrgia, a qui el país deu el seu nom.
Malgrat tot, en terres catalanes el festeig es viu amb un especial arrelament. El dia 23 d'Abril, data que Sant Jordi protagonitza el Santoral, els carrers del principat se satisfan de centenars de tenderetes on es venen roses de tots els colors, les quals, segons conta la tradició del lloc, els enamorats han de regalar a les seus estimades. No obstant això, amb el pas del temps i com resposta a aquesta atàvica usança, el peculiar i innovador costumari català (cap recordar que el dia de la pàtria catalana es commemora una derrota històrica) va idear que elles, com contrapartida a la rosa, havien de regalar un llibre al seu pretendent.
És per això que el dia de Sant Jordi a Catalunya és molt més que la festa de la rosa. És la festa de la cultura per excel·lència. Si un se submergeix en l'abarrotat cor de Barcelona en aquesta data trobarà també milers de menudes llibreries improvisades a l'aire lliure repletes d'un nombre inimaginable de llibres de tots els tipus i gèneres. Fins i tot, amb un poc de sort, a un li serà possible xarrar i demanar que li signe un llibre qualsevol dels seus escriptors estatals favorits en algun dels molts stands promocionals que s'erigeixen en el centre de la ciutat per a l'ocasió.
Foto de la Rambla
de Barcelona el diumenge 22 d’abril de 2012.
Paradeta de flors per al Dia del llibre. Foto del diumenge 22-4-12.
POEMES PER AL DIA DEL LLIBRE
JOAN MARAGALL
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i de la seva pau no es mudava;
i que d’uns ulls d’amor sotjant la gorga blava
no hi ha vist temptejar l’engany.
Voldria que el perfum de blanca rosa
Ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
Els clavells s'incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre
damunt el vidre, cant.
J. SALVAT PAPASSEIT
Si en saps el pler no
estalviïs el bes
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l'amor perdura
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l'amor perdura
Perquè has vingut han
florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
J.
SALVAT PAPASSEIT
Ser mestre d´amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota Ella s’afina-
ja sap tan el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d’amor
del guany ja pot viure.
J. SALVAT PAPASSEIT
EL CONHORT
Qui de lluny l´amor
esguarda
I li reca ésser-ne franc,
Que se´n vagi a mitja tarda
A esperar sota un pollanc,
Que somrigui a les pruïges
D´un oreig sempre amatent
I ajagut entre les tiges
Els seus ulls vagi cloent.
I li reca ésser-ne franc,
Que se´n vagi a mitja tarda
A esperar sota un pollanc,
Que somrigui a les pruïges
D´un oreig sempre amatent
I ajagut entre les tiges
Els seus ulls vagi cloent.
JOSEP CARNER
PERE QUART
L'EUFÒRIC
Bon punt arriba la primavera
tot jo em revifo sota l’oreig
i em vénen ganes d’anar al darrera
de la primera
noia que veig
PERE QUART
És una rosa bella i sola,
Desolada, en aquest jardí
on l’abella no brunz ni vola
l’ocell, on la gespa es marcí.
No la consola ser corol•la
ni sentir-se tan de setí.
Només la força la consola
i saber-se somni de mi.
PERE QUART
MIQUEL
MARTÍ POL
Tanmateix semblaque en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n’hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d’un sol mirall
i d’un sol gest
i d’una sola veu
i puguem ser feliços.
MIQUEL MARTÍ POL
L´AMOR
Tot en l'amor
s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per
l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per
tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
MIQUEL MARTÍ POL
VICENT
A, ESTELLÉS
ELS AMANTS
La carn vol
carn
AUSIÀS MARCH
AUSIÀS MARCH
“No
hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment
ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València
dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
VICENT A, ESTELLÉS
AQUEST AMOR
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:
Aquest amor que fa un
any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
VICENT A, ESTELLÉS
CANÇÓ BREU
Totes m'estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
JOSEP PALAU I FABRE
VINYET PANYELLA
“JAZZ”
(Una transcripció)
Abraça’m fort, ben
fort, abans que acabi
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat,
en la claror de mans entrellaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa una mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m fort perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat,
en la claror de mans entrellaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa una mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m fort perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.
VINYET PANYELLA
JOSEP PIERA
L'amor no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
dé gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.
JOSEP PIERA
REMEI
MARGARIT
EL DUBTE
El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.
REMEI MARGARIT
AUSIÀS
MARCH
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
AUSIÀS MARCH
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Sant Jordi, santa
diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
SALVADOR ESPRIU
ORACIÓ AL SENYOR SANT JORDI
Senyor sant
Jordi,patró
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén
/.../
SALVADOR ESPRIU
