dijous, 23 de novembre del 2023
Fomento de la lectura
dimecres, 18 de gener del 2023
Ganadores del torneo de ajedrez
dimecres, 21 de desembre del 2022
60 ANYS D’UN DICCIONARI
El parlar d’Elx en un diccionari
Des del 19 d’octubre de 2022 s’han estat realitzant diversos actes amb motiu del seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear a la biblioteca Pere Ibarra d’Elx.
Vaig ser un dels pocs afortunats que va assistir a la conferència del darrer 22 de novembre. Aquesta va tractar un tòpic molt interessant, “El parlar d’Elx en un diccionari”.
Carles Segura, professor de la universitat d’Alacant, va ser l’encarregat de comentar aquest assumpte. Ell mateix va dir que aquest diccionari era el millor diccionari del món. “No és una exageració”, va agregar.
Segura explicà que a principis del segle XIX, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda va començar a viatjar per buscar paraules i crear un diccionari de la llengua catalana. Alcover va arribar a Elx, on es va trobar amb Pere Ibarra, que acollí la idea i decidí ajudar-lo.
Ací van trobar un repertori fonètic sorprenent, i sobtar Alcover no era gens fàcil. De fet, un dels punts importants que es va tractar a la xarrada va ser la pèrdua de tota aquesta fonètica i expressions o paraules que s’està produint. Com que el català té una àmplia diversitat, la gent pensa que algunes paraules no es diuen d’una manera, sinó d’una altra. La confusió que es produïa, en aquest cas, amb el català a Elx, va fer pensar els il·licitans que el seu català no era correcte. Malgrat això, la fonètica era i és fantàstica, “té tots els sons que hauria de tindre el valencià”, va mencionar Carles Segura. Però, amb el pas del temps, només les zones del camp conserven eixe català de què hem parlat.
Tot seguir, el conferenciant començà a parlar de les diferències que té el català al llarg dels territoris on s’estableix. Podria destacar alguns exemples, com la pèrdua de la d intervocàlica, els intercanvis de vocals, la conservació de la pronunciació del segle XV (L’escola-> L’ascola), paraules exclusives o que es diuen amb més freqüència ací (espertugó), el diftong “ui” es diu seguit, mentre al valencià és més allargat, etc.
Altres exemples a la morfologia d’Elx serien l’ús “d’astò” (col·loquialment) o l'addició del fonema /k / al final de la primera persona del present dels verbs (jo sé-> jo sec).
En general, la conferència em va agradar molt. Mai havia estat envoltat de tanta gent que utilitzava el valencià com la seua llengua principal. He sentit que ha sigut una experiència molt bonica, entretinguda i enriquidora. No em penedisc d’haver-hi anat i vos recomane que hi assistiu si torna a plantejar-se alguna activitat semblant.
Guillermo Lorenzo Tribaldos
1r Batx C
* * *
60 ANYS DEL DCVB
El dimarts 22 de novembre, el professor Carles Segura ens va apropar al parlar d’Elx a la Sala de Préstec de la biblioteca “Pere Ibarra” amb motiu de seixanta aniversari de la finalització del Diccionari català-valencià-balear. La xarrada va ser introduïda per Sandra Monserrat, acadèmica invitada.
Carles Segura parlà de Mossén Alcover, que va aprofundir sobre el coneixement de la nostra llengua. Mossén Alcover per a instruir a tots de les distintes branques del valencià/català creà el diccionari. Per a fer-lo es fixà en el parlar de tots els pobles catalans, valencians i balears viatjant per la Penísula i l’arxipèlag a tots els pobles que tenen aquesta llengua, arreplegant les formes de la parla, que s’utilitzaven en aquell moment i encara es continuen utilitzant. L’any 2014 es feu un documental titulat Viatge de Paraules, un fragment del qual vam poder veure durant la conferència, que tracta de l’elaboració d’aquesta obra.
En aquesta conferència, Segura ens van parlar concretament del nostre dialecte (la llengua d’Elx), la qual mossén Alcover investigà en la seua visita a la ciutat fa 120 anys. Tenia un coneixement bastant profund de la fonética, morfología i del lèxic de la nostra llengua. També es tractà el tema dels prejudicis negatius que pateix el valencià d’Elx, ja que la fonètica d’Elx és molt diferent i s’utilitzen moltes paraules castellanitzades. Aquesta qüestió dels prejudicis no és correcta, perquè cada poble té la seua manera d’expressar-se i és part de la seua cultura. De fet, va agregar que la fonètica d’Elx hauria d’estudiar-se perquè és molt peculiar i interessant i s’està perdent. Tot seguit, es centrà en les peculiaritats del parlar d’Elx. Començà a comentar característiques com la nostra enemistat amb la “d” intervocàlica, la nostra pronúncia de la “e”, la qual és diferent a altres pobles valencians, perquè prové directament del valencià del segle XV o el cas de la paraula “lletuga”, que en molts altres pobles s’anomena “ensalada” o “encisam”. Per acabar aquest punt remarcà la similitud que tenen moltes paraules d’Elx amb les de la ciutat de València.
Després, passà a tractar les formes de les paraules com per exemple la equivalència d’“açò” amb “astò”, l’article “els” i “les” darrere de les formes verbals acabades en vocal, el costum d’acabar els verbs en primera persona del singular amb “k” (fonèticament) i la conservació del perfet simple del català clàssic.
Finalment, va tractar algunes paraules que mossén no va trobar en la seua visita: “manyaco”, “espà”, “nyora”, “en cúrios” …
En conclusió, pense que aquesta xarrada va ser molt instructiva i vaig aprendre moltes curiositats de la parla de la meua ciutat que ignorava o considerava que es deien de la mateixa manera en altres llocs.
Sergi Botella Gómez 1r Batx. A
* * *
60 ANYS D’UN DICCIONARI
L’altre dia vaig anar a la conferència que parlava sobre el Diccionari català-valencià-balear, que és un dels millors diccionaris del món. La xarada la va donar Santi Cortés, un doctor en Filología Catalana que també va ser professor de secundària. Aquesta conferència m’ha fet replantejar-me algunes coses, com per exemple com es fa un diccionari? Aquest dubte el va resoldre molt bé Santi Cortés, ja que ens va explicar que per a la creació d’aquest diccionari va ser imprescindible el paper de Sanchis Guarner, un amant de la llengua que va col·laborar per a fer un glossari amb totes les paraules del valencià i va dedicar tota la seua vida a complir aquesta tasca llegint llibres i anant de poble en poble preguntant.
Al principi, qui va decidir fer el diccionari va ser Antoni Maria Alcover. Va començar en l’any 1901 i poc després es va afegir Francesc de Borja Moll, que va col·laborar amb ell. En l’any 1925 es va publicar el primer fascicle. Després de la mort d’Alcover, Moll es va encarregar de continuar i en 1935 va publicar el segon volum. Degut a la guerra civil el projecte va quedar paralitzat fins l’any 1943, quan Sanchis Guarner es va unir a la tasca. Després, en l’any 1962 van publicar la resta de volums per a commemorar el centenari del naixement d’Alcover.
Personalment, aquesta conferència em va parèixer molt interessant perquè mai m’havia plantejat com es feia un diccionari i em sebla un treball dificilissim i admirable, ja que gràcies a ells hui en dia podem conèixer tot el llenguatge valencià i les seues variants.
Laura Laiolo Moreno 1r Batx D
dimecres, 14 de desembre del 2022
CRÒNICA D’UNA EXCURSIÓ
El passat 20 d’octubre vam anar d’excursió a Santa Maria i el seus voltants. L’excursió començava a les nou del matí, quan vam eixir del centre 1r BATX A i D junt amb un grup de 4t. Arribàrem caminant fins a la plaça de la Glorieta, on estaven muntant el mercat medieval. Jesús ens va explicar els orígens de la plaça abans de continuar fins a la plaça de Baix, enfront de l’ajuntament. Vam entrar a l’edifici just després d’escoltar Calendura i Calendureta donar l’hora.
Una vegada dins de l’edifici, ens vam seure a la sala on es discuteixen els assumptes de la ciutat, però també on es fa la Prova de veus en agost i on es rep als invitats del Misteri. Per sorpresa es va presentar l’alcalde, qui va explicar una mica com funciona l’ajuntament i la seva relació amb el Misteri. També ens donaren merchandising de l’ajuntament amb una llibreta i un boli. Açò va estar molt bé. Per despedir-nos de l’edifici vam eixir al balcó de l’ajuntament.
Seguidament, ens en vam anar a Santa Maria, on una vegada dins vam escoltar la història del Misteri i les seues característiques, aquesta vegada visualitzant els diferents elements de l’escenari com l’andador, el cadafal o el cel.
Vam completar l’explicació amb un vídeo projectat al Museu de la Festa, on també vam vore alguns dels vestuaris emprats a la representació.
Per fi va arribar el moment d’esmorzar, mentre passejàvem un poc pels voltants. Ens vam trobar altra vegada al grup de l’A a les estàtues del Ternari, i tots junts partírem cap als Banys Àrabs, a l'antic Convent de les Clarisses. Allí vam vore un vídeo interactiu que ens explicava la història de l’edifici. Per acabar el tour visitàrem la Calaforra, des del terrat de la qual vam poder apreciar les estructures que fan possible baixar i pujar la Mangrana quan es representa La Festa. La propera vegada seria l’1 de novembre.
Em va agradar l’eixida, pense que Elx té coses molt interessants per vore i em sembla perfecte que fem activitats per conèixer-les. Espere la propera excursió.
Julia Sanz 1r BATX D
dimecres, 23 de novembre del 2022
dimarts, 17 de maig del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)