CONCURS FICCIONS, L'AVENTURA DE CREAR HISTÒRIES

Ficcions, l’aventura de crear històries és un concurs d’escriptura per Internet, en el qual han de crear una història a partir d’un fragment inicial que trien entre cinc que proposa el grup organitzador. Han d’escriure tres capítols que van penjant seguint un calendari i que han de tenir una llargària determinada. En el nostre institut ja portem participant uns quants cursos i enguany han resultat finalistes les alumnes següents de les quals teniu ací un fragment de la seua història que podeu llegir completa en la pàgina del concurs.

Utilitzen com a inici un fragment del llibre Camps de Maduixes de JordiSierra i Fabra.

Alícia Santamaria, 2n BAT B:

I se li va apagar el mòbil. Va sospirar i el va guardar en la seua butxaca i just abans de poder donar-se la volta per a anar cap a la porta, s'escolta com es tancava bruscament.

‘Deu ser el vent’, era el que es repetia internament en el seu cap el senyor Brau tot el temps, per a intentar tranquil·litzar-se. 

Cristina Atiénzar i Andrea Montero, 2n BAT A:

- I has parlat més amb ella?

-No, no he tornat a parlar amb  ella des d'aquell moment, vaig intentar cridar-la al mòbil després de parlar amb els sues pares l’altre dia però no em va contestar, pensava que estaria ocupada amb elles però  quan he escoltat que la sang del ganivet era seua m’he començat a preocupar per si li ha passat alguna cosa greu.

-I tu no recordes haver vist cap baralla en què estiguera Amaia implicada?

Àngela López, 2n BAT B:

Només veure-la, Bernat es va quedar tot quiet, sense saber què fer, ja que no va veure a Stella Maris, va veure a Ana María, el seu primer amor. Eren tan paregudes, tan iguals que a Bernat li donava la impressió de parlar amb Ana Maria.

La primera en reaccionar va ser Stella Maris, al veure’l, li digué:

Ha utilitzat com a inici de la seua història un fragment del llibre Li deien Lola, de Pilar Romera:

Celia Ciudad Real, 2n BAT B:

No podíem amb un, anàvem a poder amb dos, genial...

Per un moment, tot estava en silenci, i com tot, el silenci s’acaba quan escoltàrem el cotxe i vam anar tots amb el nostre. Una vegada més, van conduir fins al bosc que estava a 100 quilòmetres del poble, però aquesta vegada, com eren dos, es van separar, i nosaltres també.

Han utilitzat com a inici de la seua història un fragment del llibre Marina, de Carlos Ruíz Zafón:

Sara Loughlimi, 1r BAT A:

Els llums de totes les habitacions estaven ja apagats, havíem quedat al costat de la xemeneia on vam descobrir aquell passadís, la nostra idea era sortir per allí, el vam obrir i primer va entrar Marina i de seguida jo. No hi havia cap llum, no es veia res…

Maria Tudor, 1r BAT A:

Dormíem els dos al mateix llit, ja que el preu era més baix per a una habitació de matrimoni que una doble; Marina es va ficar al llit, però em va confessar que no seria fàcil dormir amb tantes coses al cap, i més encara existint la possibilitat que el seu pare ens trobés ... i jo, amb la meva millor intenció, li vaig dir que dormís tranquil·la i que estaria segura amb mi. Al cap i a la fi, estàvem completament allunyats del local de Marina; teníem els mòbils il·localitzables; i la porta tancada amb pany i clau. A més, ens mereixíem descansar.