El verí del teatre. Un autèntic verí

Divendres 16 de gener els actors VICENTE PAREDES i XAVIER RICO reestrenaren, després de 35 anys, l’obra que el dramaturg valencià Rodolf Sirera escrigué en 1978, El verí del teatre.

Per commemorar els 50é aniversari del grup de teatre La Caràtula, la companyia Teatre de l’Aire ha portat a escena l’obra que els mateixos actors havien estrenat el 1980 – primera estrena del text– i que els va fer triumfar llarg temps pels escenaris de tot el país.

L’actual estrena va tenir lloc a la restaurada capella del Convent de les Clarisses, un espai escènic que va esdevenir un palau rococó del segle XVIII per obra de l’artifici escenogràfic i dramàtic que productor, director i actors van crear, amb senzillesa d’efectes però amb eficàcia dramàtica. El públic, amb la seua presència hi va poder participar de la dramatització com un convidat més al palau del Marqués. Un marc d’allò més adient per contextualitzar l’escena.

L’autenticitat de les actuacions porta a la confusió de l’espectador en traspassar i superposar els límits entre realitat i ficció. I exactament aquesta és la pretensió de l’obra, tammateix suposa la major dificultat interpretativa i el mèrit més valuós de la seua escenificació.

Així com el propi Marqués-Rico, el públic assisteix a la contemplació en exclussiva d’una dolorosa realitat: l’experiència de la por i de la mort. Així mateix el públic, com Gabriel- Paredes, és víctima d’un engany, el de la ficció teatral. L’espectador pateix amb Gabriel la confusió de l’aparença que comporta la disfressa, l’artifici de la dramatització creïble, la submissió al poder – i al prejudici– per acabar dubtant si allò a què està assistint no serà la pròpia realitat.

El teatre dins el teatre. La realitat front la ficció. L’aparença dins les convencions socials. El sotmetiment a l’autoritat. La funció de l’art com a alliberador de passions, fins i tot de les més inconfessables. La recerca de la realitat i la veritat autèntiques. La capacitat de l’actor-artista per poder transgredir l’ordre i invertir les normes, front a la racionalitat de l’intel·lecte i la fredor del cientificisme… Tots aquest missatges implícits al text arriben al públic amb eficàcia gràcies a una interpretació magnífica dels actors. Han aconseguit confondre’ns i commoure’ns per fer-nos viure la ficció des de dins de la mateixa representació.

Al cap i a la fi, no serem nosaltres, espectadors, tan culpables com el Marqués de la mateixa perversió humana que l’afecta? El plaer d’ésser commoguts per una representació autèntica, aquella que s’apropa a la realitat i ens fa perdre de vista el límits amb la ficció.

Enhorabona Vicent, pel teu treball i per la bona hora en què has tornat a pujar als escenaris.

Clara Sirvent.