divendres, 31 de març del 2017

AJEDREZ-EDUCACIÓN

El ajedrez nutre la educación innovadora



El Parlamento de España se pone de acuerdo por unanimidad en apoyar el ajedrez educativo.

La mayoría de estudios científicos relacionados con la implantación del ajedrez educativo avalan que los alumnos de ajedrez educativo han desarrollado más su inteligencia, incluida la emocional, y han mejorado su rendimiento académico, sobre todo en matemáticas y comprensión lectora.

Pero no se requiere estudio científico alguno para asegurar categóricamente que el ajedrez desarrolla, por ejemplo, la atención, la concentración y el pensamiento lógico; y también que enseña a prever las consecuencias de nuestros actos; millones de jugadores y miles de educadores pueden dar testimonio de ello.

Diferentes centros educativos españoles, tanto públicos como privados y concertados ya han consolidado el ajedrez educativo como una herramienta a aprender para facilitar y agilizar el pensamiento de sus estudiantes.

Lee el artículo completo en:
http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/22/la_bitacora_de_leontxo/1490179217_496640.html

También puedes encontrar este artículo del enlace en la sección "Articles interessants" en este mismo Blog.

dimecres, 8 de març del 2017

#8MARÇ



Avuí dia de la Dona, des de la biblioteca del Victoria Kent, volem aprofitar per a fer-vos algunes recomanacions.


Ací teniu un referent del feminisme i la coeducació a la nostra terra, Elena Simó.

Podeu llegir a la nostra biblioteca alguns dels seus llibres com: La igualdad también se aprende y Hijas de la igualdad, herederas de la justicia.


 Si voleu començar a conèixer aquestos temes o voleu que algú faça de guia en un viatge on remireu la vostra vida amb ulleres violeta, us recomanen especialment:






Ah, i podeu seguir-nos a Twitter. +BiblioKent IVK 





dimarts, 7 de març del 2017

JOANOT – TIRANT: una mirada a la literatura clàssica des d’una perspectiva crítica i actual.



Dimarts 28 de febrer la companyia il·licitana “Esclafit” representà a l’Aula Magna de la UMH una original versió de l’obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
            Joanot (interpretat per l’actor i dramaturg Joan Nave) apareix sobre l’escenari com un vell i pobre cavaller que es veu abocat a cedir la seua magna obra al prestamista Joan de Galba després d’una vida d’aventures que tocava a la seua fi, de la mateixa manera que finalitzava tot un món cavalleresc a les acaballes del segle XV valencià.  Joanot manté un diàleg (imaginari,doncs tota l’obra es tracta d’un monòleg) amb el seu famós protagonista per lamentar la pèrdua d’aquell món d’heroïcitats cavalleresques i d’aventures amoroses que el propi Joanot Martorell va viure. Aquesta conversa permet l’autor narrar de manera sintètica alguns dels episodis més emblemàtics de la seua obra, fent especial incidència en la intimitat del cavaller Tirant per fer un paral·lelisme amb la del cavaller Joanot, mostrant de manera franca la relació d’aquest heroi amb les dones i amb els moros i portant-nos a una reflexió sobre la violència i la força des del món medieval al món actual.
            Joan Nave,  representà sobre un esquemàtic i simbòlic escenari tota una multiplicitat  de personatges de Tirant lo Blanc . Hi vam poder veure l’heroi iniciant els seus amors amb la suggerent Carmesina;  la perversa Viuda Reposada enganyant Tirant;  l’afable Estefania  fent bodes sordes amb Diafebus;  Plaerdemaviada concertant visites per als enamorats; l’Emperador de Constantinoble  perseguint una rata ... Amb la presència d’un únic actor a l’escenari que va realitzar una interpretació impecable d’aquest ric món literari  amb un dinamisme i verisme admirables.
            Acabada la representació, Joan Nave va reaparèixer a l’escenari com a actor i autor de l’obra per matissar que la seua versió havia volgut mostrar conscientment la misogínia i el racisme presents a les obres literàries medievals com a reflex d’un món real ple de violència. L’actor es dirigeix al públic per convidar-lo a fer una reflexió sobre la violència i el masclisme des d’una perspectiva actual, recalcant que la seua versió, a diferència d’altres adaptacions didàctiques de l’obra, no defuig aquests temes sinó que els vol mostrar cruament per tal d’actualitzar-los i plantejar de forma crítica si aquestes actituds tan velles poden continuar repetint-se als nostres dies.
            Nosaltres, professorat i alumnat del Victoria Kent  vam eixir satisfets després d’assistir a un espectacle que ens va entretenir  alhora que emocionar i encara més, ens va permetre reflexionar i conversar amb el creador de l’obra i amb la resta del públic assistent, el qual va mostrar un veritable interés per tot allò que de fictici i de real estava passant davant els seus ulls.
Una jornada de profit i gaudi per a tots.


Clara Sirvent