dijous, 23 de juny del 2011

BON ESTIU!

Esperem que passeu un bon estiu i que us agraden aquestes poesies a manera de comiat de curs.

Chau número tres

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres.

Sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segura sin seguro.

Te dejo frente al mar
descifrándote sola
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota.

Te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin mi veteranía.

Pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono.

Estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos.

Estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra.

Estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen.

Y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Mario Benedetti



Un poema de amor que habla de despedida.Es triste, pero muy bonito.

Nunca sé despedirme de ti, siempre me quedo
con el frío de alguna palabra que no he dicho,
con un malentendido que temer,
ese hueco de torpe inexistencia
que a veces, gota a gota, se convierte
en desesperación.
Nunca se despedirme de ti, porque no soy
el viajero que cruza por la gente,
el que va de aeropuerto en aeropuerto
o el que mira los coches, en dirección contraria,
corriendo a la ciudad
en la que acabas de quedarte.
Nunca sé despedirme, porque soy
un ciego que tantea por el túnel
de tu mano y tus labios cuando dicen adiós,
un ciego que tropieza con los malentendidos
y con esas palabras
que no saben pronunciar.
Extrañado de amor,
nunca puedo alejarme de todo lo que eres.
En un hueco de torpe inexistencia,
me voy de mí
camino a la nada.

Luis García Montero


Enviat per Pilar Vicente(professora de castellà)

dimecres, 15 de juny del 2011

BORGES: L'HOME QUE VA IMAGINAR EL PARADÍS COM UNA BIBLIOTECA



In memoriam

 El poema es una muestra, o por mejor decir, un débil reflejo de las obsesiones que conforman el universo borgiano, de modo que para quien no conozca a este maestro de la palabra servirá como  aproximación a su ingente obra y para aquellos que lo conozcan y admiren será un placer renovado. 

Enviat per Inma Arriero (professora de grec)


Poema de los dones(poema con voz)
El hombre que imaginó el paraiso como una biblioteca 

Enviat comentari molt interessant i  enllaç

dimecres, 1 de juny del 2011

SAMBORI: PREMI ESCOLAR DE NARRATIVA EN VALENCIÀ I ELS GUANYADORS DE L'IES VICTORIA KENT




SAMBORI: PREMI ESCOLAR DE NARRATIVA EN VALENCIÀ


No és baladí afirmar que al nostre institut hi ha una bona cantera d’alumnes amb un nivell lingüístic excel·lent i amb perspectives de futur en el conreu de les lletres.
A quants concursos literaris presentem treballs d’alumnat de l’IES Victoria Kent rara és l’ocasió que no ens arriba algun premi, diploma o important nomenament (principalment al premi de narrativa curta en valencià promogut per l’Ajuntament d’Elx, al de Carcaixent,... o el que ara ens ocupa, el premi Sambori, atorgat per la Generalitat Valenciana).
A la convocatòria dels Premis Sambori 2010 han estat guardonats, a tot el territori del sud del País Valencià - a la zona del Baix Segura i el Baix Vinalopó -, els treballs de tres alumnes: un xicot de Torrevella, i dues alumnes d’Elx, ambdues del Victoria Kent. Es tracta del conte de Neus Antón Espí (4t A), Hannadin i el lleó dels mil i un somnis, una història ben elaborada i que mostra una gran capacitat narrativa i d’invenció, tanta, que és un dels treballs més reeixits de tots els premiats a tota la comunitat Valenciana. L’altre text, menys extens però també molt valuós, és Àgatha i els seus somnis de Paula Soto Mora (4t B).
Enhorabona a les dues, no tan sols pel premi sinó perquè heu presentat un important treball, i meritori de ser editat al llibre: Sambori. Arc de Sant Martí, nº 10 (2n cicle de Secundària). I moltíssimes gràcies també per l’esforç i interés que mostreu, i per portar el nom del nostre centre al bressol dels principiants creadors literaris. Per ací es comença (malgrat no ser el primer premi que rebeu) i és un bon exemple a seguir. I si sou constants, responsables i treballadores el futur us somriurà. I, com ja diuen els vostres textos al títol..., no deixeu mai de somiar!

Enviat per Lluís Tarí (professor de valencià)


Conte de Neus Antón Espí (4t A)





















Conte de Paula Soto Mora (4t B)