Nanas de la cebolla
Miguel Hernández
Nanas de la cebolla es un poema escrito por Miguel Hernández en 1939, en la Guerra Civil Española. Miguel Hernández, autor de la Generación del 36(aunque muchos lo consideran de la generación anterior, como Dámaso Alonso, que lo llamó "genial epígono" de la Generación del 27) le dedicó estas “canciones de cuna” a su segundo hijo, Manuel Miguel, mientras se encontraba el poeta preso en la cárcel de Torrijos (lo que hoy es la calle del Conde de Peñalver, esquina con la calle Juan Bravo). Después de que el poeta recibiera una carta de su mujer, donde contaba que solo tenían pan y cebolla para comer, escribió las Nanas de la cebolla, que mandó como respuesta. Este poema cierra el Cancionero y romancero de ausencias, que el autor empieza en la cárcel, en trozos de papel higiénico, en 1938, y que se publicó en Buenos Aires, Argentina, después de su muerte en Alicante. El poema está compuesto por seguidillas. Son versos concisos, rápidos y directos, para dar espontaneidad, como si hubiera sido precipitado, sin haberlo meditado demasiado, y captar la atención del lector.
Mor la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó
El primer cop que, de jove, va provar d'escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d'avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2017. L'escriptora d'Alcoi, que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12h del matí al Tanatori de les Corts. La sala de vetlla s'obrirà dimecres a partir de les 16h de la tarda.
Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l'ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l'Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.
Posteriorment va ensenyar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra i es va doctorar en filologia romànica (1995) amb una tesi sobre el simbolisme templer. Paral·lelament, Isabel-Clara Simó ha sigut membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant tres anys (1985-1988). El 1999 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Altres guardons que ha merescut al llarg de la seva dilatada carrera són el premi Trajectòria del Llibre en Català (2013), el premi Jaume Fuster de l'AELC (2013) i la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi (2013). El 2016 va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
BIBLIOGRAFIA
Júlia (1983)
Alcoi - Nova York (1987)
La veïna (1990)
La Nati (1991)
Raquel (1992)
Històries perverses (1992)
La Salvatge (1994)
Dones (1997)
Joel (1997)
El gust amarg de la cervesa (1999)
T'imagines la vida sense ell? (2000)
Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme (2000)
La Nati (2001)
Estimats homes (una caricatura) (2001)
L'home que volava en el trapèzi (2002)
En legítima defensa (2003)
Angelets (2004)
La innocent (2005)
Si em necessites, xiula (2005)
Adéu-suau (2006)
El caníbal (2007)
El meu germà Pol (2007), Premio de Novela Ciudad de Alcira.
Adéu, Boadella (2008)
Els racons de la memòria (2009)
El conjur (2009)
Raquel (2009)
Homes (2010)
Amor meva (2013)
Tzoé (2015)
L'amant de Picasso (2015)
Jonàs (2016)
Tota aquesta gent (2016)
Els invisibles (2017)
El mas del diable (2018)
El KRANK (2018)
Prime Time. Irreverències (2019)
La sarbatana (2019)