dimecres, 27 de novembre del 2013

VIOLÈNCIA DE GÈNERE I LITERATURA



Amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, us convidem a llegir l’article sobre el tractament d’aquest realitat en la literatura catalana contemporània que podeu trobar a la secció “Articles interessants de totes les assignatures”.
 A la nostra biblioteca estan quasi tots els llibres analitzats en aqueix text. Així doncs, us animem també que llegiu algun d’aquestes obres perquè només des del coneixement d’aquesta terrible realitat i des de la nostra conscienciació podrem fer que algun dia la violència de gènere siga una cosa del passat.   

Montserrat Roig

Víctor Català

Pasqual Alapont 
Isabel-Clara Simó 
 Mercè Rodoreda

dimecres, 20 de novembre del 2013

Dos centenaris en la literatura francesa




Aquest mes de novembre se celebra el centenari de dos fets que haurien de marcar  la literatura europea del segle XX, tots dos en l’àmbit de la literatura francesa: el   naixement d’Albert Camus (Premi Nobel de literatura el 1957) i la publicació de Pel  cantó de Swann, primer dels set volums que formen A la recerca del temps perdut,  l’obra de Marcel Proust considerada com una de les cimeres de la literatura universal de  tots els temps.
Com a petit homenatge a aquest últim autor reproduïm ací un breu fragment de la seua  novel·la. Per últim, reproduïm en la secció “articles interessants de totes  les assignatures” un parell de textos sobre aquests dos escriptors apareguts a la premsa  aquesta setmana.  
Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat  l'espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir- me: "M'adorm". I, mitja hora després, el pensament que ja era hora de cercar la son em  desvetllava; volia deixar el llibre que em pensava tenir encara entre les mans i apagar  el llum; tot dormint no havia deixat de reflexionar sobre el que acabava de llegir,  però aquestes reflexions havien pres un tomb una mica particular; em semblava que  era jo mateix allò què parlava l'obra: una església, una música de quartet, la rivalitat  de Francesc I i de Carles V. Aquesta creença es perllongava durant alguns segons  després d'haver-me despertat; no era gens estranya a a la meva raó, però pesava com  unes escates sobre els ulls i els impedia d'adonar-se que l'espalmatori ja no estava  encès. Després començava a fer-se'm inintel·ligible, com després de la metempsicosi els  pensaments d'una existència anterior; el tema del llibre sortia fora de mi, jo era lliure  de posar-hi esment o no; tantost recobrava la visió i restava tot sorprès de trobar al  meu entorn una fosca, dolça i reposadora per als meus ulls, però més encara potser per  al meu esperit, al qual apareixia com una cosa sense causa, incomprensible, com una  cosa veritablement obscura.
Marcel PROUST, Pel cantó de Swann.

NOVES ADQUISICIONS A LA BIBLIOTECA

       Ja tenim a la vostra disposición a la biblioteca els següents llibres:

- "Plans de futur", de Màrius Serra (Premi   Sant Jordi, 2013).

     Es  tracta d´una història familiar sobre la vida del matemàtic Ferran Sunyer,  tetraplègic i autodidacte. 
      A la novel.la tenen un paper important les seues  dues cosines, Maria i  Àngels Carbona,  que li van dedicar la vida,  a més del  pare absent, que va  fugir de casa de  manera inexplicable.
     Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona  contrasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic  i les seues  cosines. 

     


- La trilogía de "Los juegos del hambre", de Suzanne Collins:
               "Los juegos del hambre",
               "En llamas",
               "Sinsajo".

dimecres, 13 de novembre del 2013

PREMI NOBEL DE LITERATURA 2012













Mo Yang: “ No tinc por, escric allò que vull”


Aquest home alt, elegantment vestit, de gestos suaus que generen placidesa, segons la periodista Paula Izquierdo,és el guanyador del Premi Nobel de literatura 2012.


Mo Yan, que en mandarí vol dir “no parles”, és el pseudònim triat per l’escriptor xinés Guan Moye. Va triar aquest nom per a recordar-se que era millor no parlar massa en un país com Xina, on les opinions sinceres no sempre són benvingudes.

Així i tot, els seus llibres destaquen per la seua crítica social i precisament, rebrà el premi per retratar “la convulsa història del seu país”, unint en la seau descripció rites i tradicions del món rural amb un llenguatge ple de realisme, magia, ironia i sensibilitat, segons l’explicació de l’Acadèmia, que recomana especialment «Las baladas del ajo» (Kailas, 2008).

Mo Yan: "Guanyar no representa res"
Encara que ha dit sentir alegría pel premi, l’escriptor al que es coneix com “el Kafka xinés”, assegura que"guanyar no representa res" i que seguirà "centrat en la creació de noves obres".

Anys abans, a Espanya se li coneixia perquè dos dels seus llibres van servir per a fer el guió de la pel·lícula «Sorgo Rojol», de Zhang Yimou, que va obtenir l'Ós d'Or a Berlín en 1988, i per la seva novel·la «Grandes pechos, amplias caderas» (Kailas, 2007), una revisió minuciosa de la recent història de Xina, contada amb una bona dosi d'imparcialitat, ironia, sensualitat i humor negre, on volía retre homenatge «a l'univers femení en un país encara avuí regit per homes».
També ha cultivat un fi sentit de l’humor en títols com «La vida y la muerte me están desgastando» , publicat en castellà per Kailas.
En el primer repassa la història de Xina durant la segona meitat del segle XX gràcies a una metafòrica reencarnació budista que converteix a un terratinent executat pels seus «pecats burgesos» en un ruc, un bou, un porc, un gos, un mico i, finalment, de nou en un nen. En el segon, prohibit a Xina, la seva visió històrica s'amplia des dels últims temps de la dinastia Qing fins a la fi del maoísme per a homenatjar a les sofertes dones d'aquest país, ja que la seua protagonista, casada amb un home impotent, té vuit filles fora del seu matrimoni abans d'enllumenar a l'anhelat baró.

Us deixem amb un fragment de “Las baladas de ajo” :

Una doctora vestida de blanco apareció en la puerta, con las manos protegidas por unos guantes de goma que le llagaban a la altura del codo, por donde resbalaba, principalmente, un reguero de gotas de sangre. El hombre corrió a su encuentro.

-¿Qué ha sido doctora?

-Una niñita.

Al escuchar que era padre de una pequeña, el hombre se tambaleó un par de veces hasta caer de espaldas, golpeándose ruidosamente la cabeza contra las baldosas, que dio la sensación de romper.

-¿Qué problema hay? – comentó la doctora.- Los tiempos han cambiado y las niñas son iguales que los niños. ¿De dónde proceden los hombres si no es de las mujeres?¿O es que salen de debajo de una piedra?

Lentamente, el hombre se puso de pie, como si estuviera en trance. A continuación, comenzó a gemir y a sollozar, como si estuviera loco, y acentuaba sus llantos con gritos de reproche:

-¡Zhou Jinhua, maldita mujer inútil, mi vida se ha arruinado por tu culpa!.

Sus gritos se unieron a los sonidos del llanto que se escuchaba en el interior: Gao Yang pensó que se trataba de Zhou Jinhua. La ausencia de llanto del bebé le desconcertó. Jinhua no habría sido capaz de ahogar a su propio bebé ¿Verdad?

Entra ahora mismo – ordenó la doctora – y ocúpese de su esposa y de su hijo. Hay más personas esperando.

El hombre se puso torpemente de pie y se arrastró hacia el interior. Unos minutos después salió con un fardo en la mano.

-Doctora – dijo mientras se detuvo en el umbral de la puerta – ¿conoce a alguien a quien le gustaría tener a una niña? ¿Podría ayudarnos a encontrarle un hogar?

















dijous, 7 de novembre del 2013

Cinquanta anys sense Luis Cernuda




El passat 5 de novembre es complien els cinquanta anys de la mort de Luis Cernuda. El poeta sevillà està considerat com una de les principals figures de la Generació del 27 i una de les veus que més han influït en la poesia espanyola a partir sobretot de l’arribada de la democràcia, quan la condició d’homosexual i d’exiliat republicà de l’autor de La realidad y el deseo deixaren de pesar com un estigma.
Com a petit  homenatge a aquest immens poeta, reproduïm dos poemes seus a la secció “divendrespoètics”.
Esperem que aquells que encara no coneixeu la seua obra us animeu a llegir-la.