dilluns, 21 de desembre del 2020
diumenge, 29 de novembre del 2020
Premios a los lectores 19-20
El miércoles 16 de diciembre se entregaron en el jardín de nuestra biblioteca los premios del curso pasado. Tuvimos el honor de contar con la presencia del Ampa en este acto. Fueron premiados los finalistas del torneo de ajedrez, el alumnado más lector y el alumnado que ha recibido premio extraordinario en Primaria y Educación Secundaria Obligatoria.
dimarts, 10 de novembre del 2020
dijous, 24 de setembre del 2020
I.E.S. Victoria Kent 20/21
Curso 2020/21
Bienvenidos/ Benvinguts/ Welcome/Bienvenue
Este curso académico empezamos con una nueva situación, que es excepcional, y que superaremos con implicación por parte de todos. El gran esfuerzo por parte de toda la sociedad educativa y de la colaboración extraordinaria de la familia nos permitirá avanzar para restringir al Covid y que lo convirtamos en historia.
Por otro lado, en el blog iremos incluyendo material educativo, sugerencias o propuestas intelectuales para el público diverso con el fin de que se acerque a nuestro rincón de pensar.
dijous, 12 de març del 2020
DIVENDRES POÈTICS:
JOSEP PALAU I FABRE

Josep Palau i Fabre (1917-2008) és una de les grans personalitats de la literatura catalana contemporània. Poeta, dramaturg, contista, assagista, traductor, Palau i Fabre és, sens dubte, el representant d’una literatura exigent, radical.
Durant molt de temps fou considerat com un poeta maleït, ignorat per les institucions culturals, deixat de banda pels mandarins de la cultura oficial. Avui apareix com un dels més grans escriptors catalans. Va dirigir la revista clandestina Poesia (1944-1945) on va proposar traduccions de Rimbaud i de Lautréamont. Anà a França, gràcies a una beca, i s’hi instal·là del 1945 fins al final dels anys seixanta.
La seua trobada amb Picasso fou decisiva, aquest fet el va convertir en un dels més importants experts de l’obra picassiana, dedicant-li més de vint volums. Els més importants van ser traduïts en una desena de llengües. Cal remarcar el seu Picasso cubisme (1990). Una segona trobada també seria primordial per a la seua obra: seria la d’Antonin Artaud. Palau en traduirà poemes (Versions d’Antonin Artaud, 1977) i li dedicarà un assaig el 1976, Antonin Artaud i la revolta del teatre modern.
Poesia:
- Balades amargues. Melilla, 1942. [Edició clandestina]
- L'aprenent de poeta: 1936-1942. Barcelona: La Sirena 1943. [Edició clandestina]
- Imitació de Rosselló-Pòrcel. Barcelona: La Sirena 1945. [Edició clandestina]
- Càncer. París: Edicions de l'Alquimista 1946. [Edició de l'autor]
- Poemes de l'alquimista 1936-1950. Barcelona: La Sirena, 1952. [Primera edició clandestina]
- Tres composicions epigramàtiques Mataró: Traç 1987.
- Les veus del ventríloc.
Barcelona: Proa 2001. Els llibres de l'Óssa menor, 229. [Tria i pròleg de David Castillo]
dimarts, 11 de febrer del 2020
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA XIQUETA EN LA CIÈNCIA
Día Internacional de la Mujer
y la Niña en la Ciencia
Este martes 11 de febrero se conmemora el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia. Año a año la ciencia va avanzando poco a poco con la contribución de todas las personas que con su trabajo, dedicación y esfuerzo colaboran para que por ejemplo se encuentren tratamientos para enfermedades graves como el cáncer o enfermedades degenerativas, neurológicas, etc. Asimismo, gracias a su talento y geniales estudios podremos enfrentarnos a los retos que nos irá marcando el devenir de la humanidad. Por ello, mujeres y hombres juntos podrán cooperar, porque en la diversidad está la riqueza y la fuerza para avanzar en el conocimiento. Por último, podemos destacar en este día tan especial, para visibilizar a la mujer en la ciencia, a tres jóvenes destacadas en el ámbito científico y que podemos considerarlas como unos grandes ejemplos para nuestras niñas y adolescentes que formarán las nuevas generaciones de científicas del futuro:
Emilia López, galardonada en los Premios Muy Jóvenes Científicas por su investigación en Inteligencia Artificial y Ciencia de Datos.
Elena Pinilla, galardonada con un premio Muy Jóvenes Científicas en la categoría de nanotecnología.
Ángela Nieto, entre otros premios, a lo largo de su carrera como científica destacamos en 2019 el Premio Nacional de Investigación en Biología.
divendres, 7 de febrer del 2020
DIVENDRES POÈTICS
Tot l'enyor de demà
Joan Salvat-Papasseit
L’autor dirigeix el poema als lectors. Ens mostra les seues ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seua malaltia no li ho permet. En el poema es veu com l’autor accepta i es resigna davant la seua mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX. És una oda en la qual l’autor expressa una profunda emoció.
El corrent literari on s'inscriu Joan Salvat-Papasseit és l'Avantguardisme, un moviment cultural sorgit entre el final del segle XIX i començament del segle XX. En aquell moment apareixen canvis en l'economia, en les relacions socials i en els costums de l’època. Els canvis es van produir de manera ràpida i en la literatura i l'art van introduir elements innovadors o trectadors respecte de les formes tradicionals o convencionals anteriors.
dimecres, 29 de gener del 2020
dijous, 23 de gener del 2020
dimecres, 15 de gener del 2020
ENS DEIXA ISABEL-CLARA SIMÓ
Mor la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó

El primer cop que, de jove, va provar d'escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d'avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2017. L'escriptora d'Alcoi, que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12h del matí al Tanatori de les Corts. La sala de vetlla s'obrirà dimecres a partir de les 16h de la tarda.
Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l'ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l'Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.
Posteriorment va ensenyar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra i es va doctorar en filologia romànica (1995) amb una tesi sobre el simbolisme templer. Paral·lelament, Isabel-Clara Simó ha sigut membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant tres anys (1985-1988). El 1999 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Altres guardons que ha merescut al llarg de la seva dilatada carrera són el premi Trajectòria del Llibre en Català (2013), el premi Jaume Fuster de l'AELC (2013) i la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi (2013). El 2016 va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
BIBLIOGRAFIA
Júlia (1983)
Alcoi - Nova York (1987)
La veïna (1990)
La Nati (1991)
Raquel (1992)
Històries perverses (1992)
La Salvatge (1994)
Dones (1997)
Joel (1997)
El gust amarg de la cervesa (1999)
T'imagines la vida sense ell? (2000)
Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme (2000)
La Nati (2001)
Estimats homes (una caricatura) (2001)
L'home que volava en el trapèzi (2002)
En legítima defensa (2003)
Angelets (2004)
La innocent (2005)
Si em necessites, xiula (2005)
Adéu-suau (2006)
El caníbal (2007)
El meu germà Pol (2007), Premio de Novela Ciudad de Alcira.
Adéu, Boadella (2008)
Els racons de la memòria (2009)
El conjur (2009)
Raquel (2009)
Homes (2010)
Amor meva (2013)
Tzoé (2015)
L'amant de Picasso (2015)
Jonàs (2016)
Tota aquesta gent (2016)
Els invisibles (2017)
El mas del diable (2018)
El KRANK (2018)
Prime Time. Irreverències (2019)
La sarbatana (2019)

Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l'ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l'Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.
Posteriorment va ensenyar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra i es va doctorar en filologia romànica (1995) amb una tesi sobre el simbolisme templer. Paral·lelament, Isabel-Clara Simó ha sigut membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant tres anys (1985-1988). El 1999 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Altres guardons que ha merescut al llarg de la seva dilatada carrera són el premi Trajectòria del Llibre en Català (2013), el premi Jaume Fuster de l'AELC (2013) i la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi (2013). El 2016 va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
BIBLIOGRAFIA
Júlia (1983)
Alcoi - Nova York (1987)
La veïna (1990)
La Nati (1991)
Raquel (1992)
Històries perverses (1992)
La Salvatge (1994)
Dones (1997)
Joel (1997)
El gust amarg de la cervesa (1999)
T'imagines la vida sense ell? (2000)
Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme (2000)
La Nati (2001)
Estimats homes (una caricatura) (2001)
L'home que volava en el trapèzi (2002)
En legítima defensa (2003)
Angelets (2004)
La innocent (2005)
Si em necessites, xiula (2005)
Adéu-suau (2006)
El caníbal (2007)
El meu germà Pol (2007), Premio de Novela Ciudad de Alcira.
Adéu, Boadella (2008)
Els racons de la memòria (2009)
El conjur (2009)
Raquel (2009)
Homes (2010)
Amor meva (2013)
Tzoé (2015)
L'amant de Picasso (2015)
Jonàs (2016)
Tota aquesta gent (2016)
Els invisibles (2017)
El mas del diable (2018)
El KRANK (2018)
Prime Time. Irreverències (2019)
La sarbatana (2019)

Subscriure's a:
Missatges (Atom)